La sidra és molt més que una beguda elaborada a partir de pomes. És cultura, tradició, paisatge i una manera d’entendre el territori. Tot i que algunes persones encara es pregunten “què és la sidra”, la realitat és que es tracta d’una de les begudes fermentades més antigues i esteses del món, present en múltiples cultures i regions des de fa segles.
Des dels territoris del nord d’Europa fins a les noves interpretacions contemporànies dels Estats Units, la sidra ha evolucionat sense perdre la seva essència: transformar la fruita en una experiència plena de matisos, aromes i identitat. A Mooma, aquesta connexió amb la poma i el territori es converteix en el punt de partida d’un projecte que va molt més enllà de la simple elaboració d’una beguda.
Què és la sidra i per què és tan important al món?
Per respondre de manera senzilla a la pregunta “que es la sidra”, podríem dir que és una beguda fermentada elaborada a partir del suc de poma. Però aquesta definició només és el punt de partida d’una realitat molt més rica i complexa.
La sidra ocupa un lloc destacat en moltes cultures gastronòmiques del món. A Europa, regions com Astúries, el País Basc, França o el Regne Unit han desenvolupat una forta tradició sidrera, amb estils i formes d’elaboració molt diverses. En paral·lel, països com els Estats Units han impulsat en les darreres dècades una nova manera d’entendre la sidra, coneguda com a hard cider, amb una gran varietat de perfils aromàtics i tècnics.
Aquesta diversitat fa que la sidra sigui una beguda especialment fascinant. No existeix una única manera de fer-la, sinó moltes interpretacions possibles. Algunes són més seques, altres més dolces, algunes més lleugeres i fresques, i d’altres més complexes i estructurades. El que totes comparteixen és el respecte per la poma i el procés de fermentació natural.
Així, quan ens preguntem “que es la sidra”, també estem parlant d’una beguda que reflecteix el territori, el clima i la manera de fer de cada lloc.
Una beguda amb segles d’història
La sidra no és una tendència recent, sinó una beguda amb una llarga trajectòria històrica. Des de temps antics, diferents civilitzacions han experimentat amb la fermentació de fruites com a manera de conservar-les i transformar-ne el sabor.
Amb el temps, la poma es va consolidar com la fruita ideal per a aquest procés gràcies al seu equilibri natural entre sucre, acidesa i aroma. Això va permetre el desenvolupament de diferents tradicions sidreres arreu d’Europa i, posteriorment, en altres continents.
Durant segles, la sidra ha estat una beguda associada a la vida rural, a les collites i a les celebracions comunitàries. Amb el pas del temps, però, ha evolucionat fins a convertir-se també en una beguda contemporània, present en la gastronomia actual i reinterpretada per elaboradors d’arreu del món.
Per això, la resposta a “que es la sidra” també pot entendre’s com la història d’una evolució constant entre tradició i innovació.
Fer sidra a Catalunya: una decisió valenta i coherent
Catalunya no ha estat tradicionalment un territori amb cultura sidrera. Quan es parla de sidra, sovint es pensa en altres regions amb una identitat molt marcada en aquest àmbit. Precisament per això, el camí de Mooma va néixer d’una pregunta diferent: què passaria si la sidra també es pogués entendre des del nostre territori?
La resposta estava, en gran part, als camps de pomes.
Durant anys, una part important de la producció es considerava de segona categoria simplement per criteris estètics. Eren pomes que no complien els estàndards visuals del mercat de fruita de taula, però que conservaven intactes totes les seves qualitats organolèptiques: sabor, aroma i frescor.
Aquest fet va obrir una reflexió profunda. Si la qualitat del producte era excel·lent, per què havia de quedar descartat només per la seva aparença?
Va ser en aquest punt on va néixer la idea de transformar aquestes pomes en sidra. Una manera de donar-los valor, de reduir el malbaratament alimentari i, al mateix temps, de construir un projecte amb sentit i coherència.
Així, fer sidra no era només una decisió productiva, sinó també una declaració de principis: aprofitar el que tenim, respectar el territori i donar valor a cada fruit.
Aprendre del món per entendre millor la sidra
Quan Mooma va decidir iniciar aquest camí, va quedar clar que calia entendre millor què es la sidra en el seu context global. Sense una tradició pròpia consolidada a Catalunya, era imprescindible mirar cap a fora per aprendre i inspirar-se.
Per això es van iniciar diversos viatges a regions amb una forta cultura sidrera i una gran diversitat d’enfocaments.
A Itàlia es va descobrir una visió molt connectada amb la transformació agroalimentària i la importància del producte local. Al Regne Unit, es va aprofundir en una de les tradicions sidreres més antigues i diverses d’Europa, amb una gran varietat d’estils, des de les sidres més rústiques fins a elaboracions més refinades. Als Estats Units, en canvi, es va conèixer una manera més innovadora i flexible d’entendre la sidra, amb un fort component creatiu i tècnic.
Aquests viatges no només van aportar coneixement tècnic, sinó també una visió més àmplia: la sidra no és una recepta única, sinó una manera d’expressar la poma des de perspectives diferents.
Aquest aprenentatge va ser clau per definir el camí propi de Mooma.
El model americà: respectar la poma i el territori
Després d’aquest procés d’exploració, es va prendre una decisió fonamental: elaborar la sidra seguint una aproximació inspirada en el model americà.
Aquesta elecció no va ser casual. El model americà permet treballar amb varietats de poma diverses sense necessitat de substituir-les per altres específiques. Això encaixava perfectament amb la filosofia de Mooma, basada en el respecte per les pomes cultivades al territori.
El més important no era adaptar la poma a la sidra, sinó adaptar la sidra a la poma.
Aquest enfocament permet mantenir el vincle amb els camps, amb els agricultors i amb la realitat agrícola local. També reforça una idea essencial: la qualitat no depèn de la varietat idealitzada, sinó de la manera com es treballa el producte.
D’aquesta manera, la sidra es converteix en una extensió natural del territori, no en una transformació artificial d’aquest.
Les sidres Mooma: una manera d’entendre la poma
Tot aquest recorregut —des de la pregunta inicial fins a l’aprenentatge internacional i la definició del model d’elaboració— ha donat lloc a una selecció de sidres que reflecteixen una manera pròpia d’entendre el producte.
La Mooma representa l’essència del projecte: fresca, directa i fidel a la poma del territori.
La sidra envellida aporta complexitat i profunditat, mostrant com el temps pot transformar i enriquir el perfil aromàtic.
La sidra ancestral connecta amb formes més tradicionals i naturals d’elaboració, amb mínima intervenció.
La sidra de pera amplia l’univers de la fruita fermentada amb una expressió més suau i delicada.
La sidra reserva ofereix una versió més estructurada i evolucionada, pensada per a moments especials.
I el xampanyet de saüc aporta una mirada diferent, fresca i aromàtica, que explora noves possibilitats dins del món de les fermentacions.
Cada una d’aquestes sidres és el resultat d’un mateix compromís: treballar amb respecte pel producte i pel territori, sense renunciar a la qualitat ni a la identitat pròpia.
Més enllà de la pregunta “què és la sidra”
Potser la millor manera d’entendre què és la sidra no és només a través d’una definició tècnica, sinó a través de tot allò que representa.
La sidra és història i innovació. És tradició i experimentació. És una beguda que neix de la fruita, però que parla també de les persones, dels paisatges i de les decisions que es prenen al llarg del temps.
En el cas de Mooma, la sidra és també una manera de transformar una realitat agrícola en una oportunitat, de donar valor al que sovint es considera imperfecte i de construir un projecte arrelat al territori.
Perquè, al final, la sidra convida a descobrir tot el que hi ha darrere de cada poma.
